Resultats de la cerca frase exacta: 11
Diccionari català-castellà
|
1.
escapar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 escaparse pron. La ploma li escapà de la mà, la pluma se le escapó de la mano. 2 fig escaparse pron. Li escapà una exclamació, se le escapó una exclamación. v pron 3 [fugir] escaparse, escapar intr. 4 [evadir-se] fugarse, evadirse, escaparse, escapar intr. 5 escaparse, salirse. S'escapava [...]
|
|
2.
escapadís
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-issa adj 1 huidizo -za. 2 fer escapadís algú [fer-lo escapar] ayudar a alguien a escapar, facilitar la huida. [...]
|
|
3.
estòrcer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr ant escapar, librarse pron, salvarse pron. Va estòrcer de la mort, escapó de la muerte. [...]
|
|
4.
escàpol
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 indemne, sano -na, ileso -sa. Sortir escàpol d'un perill, salir indemne de un peligro. 2 fer-se escàpol [escapolir-se] escaparse, huir. 3 fer-se escàpol [evadir-se] fugarse, escaparse, escapar, evadirse, huir. [...]
|
|
5.
acampar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 acampar. El grup acampà a la vora del riu, el grupo acampó a la orilla del río. 2 mil acampar, asentar el campo, sentar sus reales. 3 [escapar-se] escapar, salvarse pron. Acampar d'un perill, escapar de un peligro. v tr 4 acampar. El capità acampà la companyia al cim d'un turó, el capitán [...]
|
|
6.
escapolir-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 escaparse, huir intr. 2 [evadir-se] fugarse, escaparse, escapar intr, evadirse, huir intr. 3 [fer-se fonedís] escabullirse. [...]
|
|
7.
forjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [el metall] fraguar, forjar. 2 fig forjar, fraguar, inventar, crear. Forjar mots nous, forjar palabras nuevas. 3 fig [imaginar] forjar, fraguar, tramar, urdir. Forjava un pla per a escapar de la presó, forjaba un plan para escapar de la prisión. 4 fig [somniar] forjar. v pron 5 [quimeres [...]
|
|
8.
afluixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un nus] aflojar. 2 debilitar. 3 disminuir, menguar. La família afluixa les despeses, la familia disminuye los gastos. 4 [un cargol] aflojar. 5 fig soltar, largar fam, dejar escapar. Afluixar un disbarat, soltar una tontería. 6 afluixar la bossa (o la mosca, o els cordons) fig i fam aflojar [...]
|
|
9.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
abs [destenyir] desteñir. Aquesta roba deixa, esta ropa destiñe. 5 abs [produir guany] dejar fam, producir. És un negoci que deixa molt, es un negocio que deja (o produce) mucho. 6 [seguit d'infinitiu] [no impedir] dejar. Han deixat escapar un pres, han dejado escapar a un preso. Deixa'l anar a la [...]
v tr 1 [cessar de subjectar] dejar. Deixa el xerrac i agafa la serra, deja el serrucho y coge la sierra. 2 [posar en un lloc] dejar. On he deixat les claus?, ¿dónde he dejado las llaves? 3 [fer un senyal, etc] dejar. El got ha deixat una marca a la taula, el vaso ha dejado una marca en la mesa. 4 abs [destenyir] desteñir. Aquesta roba deixa, esta ropa destiñe. 5 abs [produir guany] dejar fam, producir. És un negoci que deixa molt, es un negocio que deja (o produce) mucho. 6 [seguit d'infinitiu] [no impedir] dejar. Han deixat escapar un pres, han dejado escapar a un preso. Deixa'l anar a la festa, déjalo ir a la fiesta. 7 [cessar d'ésser en un lloc] dejar, abandonar. Ha deixat Barcelona i s'ha instal·lat a Girona, ha dejado Barcelona y se ha instalado en Gerona. 8 [abandonar algú] dejar, abandonar. Per ella ha deixat la dona i els fills, por ella ha dejado a la mujer y a los hijos. 9 [fer que resti] dejar. He deixat el nen amb els meus pares, he dejado al niño con mis padres. Ha deixat tota la carn al plat, ha dejado toda la carne en el plato. 10 dejar. En morir va deixar molts deutes, al morir dejó muchas deudas. 11 [en un estat] dejar. Deixar un espai en blanc, dejar un espacio en blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lápiz. 16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre. 17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo. 18 dejar, dejar que. Deixa treballar la teva dona, deja trabajar a tu mujer, deja que tu mujer trabaje. 19 deixar a desitjar dejar que desear. 20 deixar anar soltar. Deixar anar una corda, soltar una cuerda. 21 deixar anar [no retenir] soltar. Deixar anar un renec, soltar una palabrota. 22 deixar anar [un càrrec, etc] soltar. 23 deixar caure fig dejar caer. Va deixar caure que volia abandonar els estudis, dejó caer que quería abandonar los estudios. 24 deixar córrer dejar correr. 25 deixar dir (o parlar) dejar decir (o hablar). 26 deixar endarrere (o darrere o enrere) dejar atrás. 27 deixar-hi la pell (o la vida) dejar (o dejarse) la piel (o el pellejo). 28 deixar passar el temps (o les hores, o els dies, etc) dejar pasar el tiempo (o las horas, o los días, etc). 29 deixar per a dejar para. Els plors, deixa'ls per als nens, los llantos, déjalos para los niños. 30 deixar sense res dejar sin nada. 31 deixem-ho així dejémoslo así. 32 no deixar de no dejar de. No deixis de trucar-me, no dejes de llamarme. 33 no deixar perdre res no dejar escapar nada. 34 no deixar viure no dejar vivir. v pron 35 dejarse. Deixar-se agafar, dejarse coger. 36 dejarse, abandonarse. Era molt polit, però ara s'ha deixat molt, era muy aseado, pero ahora se ha dejado mucho. 37 dejarse. En Joan s'ha deixat barba, Juan se ha dejado barba. 38 [descuidar-se] dejarse. Et volia dur el llibre, però me l'he deixat, quería traerte el libro, pero me lo he dejado. 39 deixar-se anar dejarse ir. 40 deixar-se caure fig dejarse caer. Es va deixar caure a la reunió, se dejó caer por la reunión. 41 deixar-se convèncer dejarse convencer. 42 deixar-se de dejarse de. Deixa't de bestieses, déjate de tonterías. 43 deixar-se dur (o portar) per dejarse llevar por. Deixar-se dur per la gelosia, dejarse llevar por los celos. 44 deixar-se veure fam dejarse ver. A la fi es deixà veure, por fin se dejó ver. 
|
|
10.
moll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 22 [porció carnosa del cos] molla, carne. 23 tecnol muelle m. 24 fluix de molles fam [que deixa escapar ventositats] flojo de muelles, pedorrero, pedorro. 25 fluix de molles fam [que xerra massa] charlatán, hablador, parlanchín. 26 molla d'espiral muelle en espiral. [...]
|
v tr
1 [cessar de subjectar] dejar. Deixa el xerrac i agafa la serra, deja el serrucho y coge la sierra.
2 [posar en un lloc] dejar. On he deixat les claus?, ¿dónde he dejado las llaves?
3 [fer un senyal, etc] dejar. El got ha deixat una marca a la taula, el vaso ha dejado una marca en la mesa.
4 abs [destenyir] desteñir. Aquesta roba deixa, esta ropa destiñe.
5 abs [produir guany] dejar fam, producir. És un negoci que deixa molt, es un negocio que deja (o produce) mucho.
6 [seguit d'infinitiu] [no impedir] dejar. Han deixat escapar un pres, han dejado escapar a un preso. Deixa'l anar a la festa, déjalo ir a la fiesta.
7 [cessar d'ésser en un lloc] dejar, abandonar. Ha deixat Barcelona i s'ha instal·lat a Girona, ha dejado Barcelona y se ha instalado en Gerona.
8 [abandonar algú] dejar, abandonar. Per ella ha deixat la dona i els fills, por ella ha dejado a la mujer y a los hijos.
9 [fer que resti] dejar. He deixat el nen amb els meus pares, he dejado al niño con mis padres. Ha deixat tota la carn al plat, ha dejado toda la carne en el plato.
10 dejar. En morir va deixar molts deutes, al morir dejó muchas deudas.
11 [en un estat] dejar. Deixar un espai en blanc, dejar un espacio en blanco.
12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios.
13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés.
14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita.
15 [prestar] dejar, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lápiz.
16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre.
17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo.
18 dejar, dejar que. Deixa treballar la teva dona, deja trabajar a tu mujer, deja que tu mujer trabaje.
19 deixar a desitjar dejar que desear.
20 deixar anar soltar. Deixar anar una corda, soltar una cuerda.
21 deixar anar [no retenir] soltar. Deixar anar un renec, soltar una palabrota.
22 deixar anar [un càrrec, etc] soltar.
23 deixar caure fig dejar caer. Va deixar caure que volia abandonar els estudis, dejó caer que quería abandonar los estudios.
24 deixar córrer dejar correr.
25 deixar dir (o parlar) dejar decir (o hablar).
26 deixar endarrere (o darrere o enrere) dejar atrás.
27 deixar-hi la pell (o la vida) dejar (o dejarse) la piel (o el pellejo).
28 deixar passar el temps (o les hores, o els dies, etc) dejar pasar el tiempo (o las horas, o los días, etc).
29 deixar per a dejar para. Els plors, deixa'ls per als nens, los llantos, déjalos para los niños.
30 deixar sense res dejar sin nada.
31 deixem-ho així dejémoslo así.
32 no deixar de no dejar de. No deixis de trucar-me, no dejes de llamarme.
33 no deixar perdre res no dejar escapar nada.
34 no deixar viure no dejar vivir.
v pron
35 dejarse. Deixar-se agafar, dejarse coger.
36 dejarse, abandonarse. Era molt polit, però ara s'ha deixat molt, era muy aseado, pero ahora se ha dejado mucho.
37 dejarse. En Joan s'ha deixat barba, Juan se ha dejado barba.
38 [descuidar-se] dejarse. Et volia dur el llibre, però me l'he deixat, quería traerte el libro, pero me lo he dejado.
39 deixar-se anar dejarse ir.
40 deixar-se caure fig dejarse caer. Es va deixar caure a la reunió, se dejó caer por la reunión.
41 deixar-se convèncer dejarse convencer.
42 deixar-se de dejarse de. Deixa't de bestieses, déjate de tonterías.
43 deixar-se dur (o portar) per dejarse llevar por. Deixar-se dur per la gelosia, dejarse llevar por los celos.
44 deixar-se veure fam dejarse ver. A la fi es deixà veure, por fin se dejó ver.